Més enllà de ser un enriquiment cultural i una eina comunicativa que permet una integració més planera en societats que no coneixen la nostra llengua materna, aprendre un nou idioma té també avantatges per a la salut cognitiva de les persones. Així ho confirma una estudi liderat per científics de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que conclou que el fet de comunicar-se activament en dues llengües, com succeeix a Catalunya entre un gruix notable de la població, aporta beneficis neurològics i ens protegeix enfront del deteriorament cognitiu associat a l’envelliment.
En el treball, publicat a la revista Neuropsychologia, els investigadors arriben a la conclusió que parlar dos idiomes de manera habitual, i haver-ho fet tota la vida, contribueix a la reserva cognitiva i endarrereix l’aparició de símptomes associats amb un empitjorament de la cognició i la demència. “S’ha vist que la prevalença de la demència en països on es parla més d’una llengua és un 50% inferior a la de les regions en les quals la població només fa servir un idioma per comunicar-se”, afirma l’investigador Marco Calabria, professor dels Estudis de Ciències de la Salut i membre del grup de recerca Cognitive NeuroLab de la UOC. De fet, aquesta investigació reforça la tesi de treballs anteriors, que ja havien detectat que l’ús de dues o més llengües al llarg de tota la vida podia ser un factor clau per augmentar la reserva cognitiva i endarrerir l’inici de la demència, a més de comportar avantatges de memòria i funcions executives.
Parlar me?s d’una llengua, un benefici per al nostre cervell a llarg termini. PIXABAY
“Volíem esbrinar quin és el mecanisme pel qual el bilingüisme contribueix a la reserva cognitiva enfront del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia d‘Alzheimer, i si hi havia diferències pel que fa al benefici entre els diferents graus de bilingüisme, i no només entre persones monolingües i bilingües”, assenyala Calabria, que ha dirigit aquest estudi. La investigació s’ha fet amb un grup de persones que parlen només una llengua, però que estan exposades de manera passiva a una altra, i un altre d’individus que tenen una competència excel·lent en totes dues i les fan servir indistintament. En total, 63 persones sanes, 135 amb deteriorament cognitiu lleu i 68 persones amb Alzheimer, tots de Barcelona i àrea metropolitana, un territori on hi ha una forta variabilitat quant a l’ús del català i l’espanyol, amb barris predominantment catalanoparlants i altres castellanoparlants.
Després de fer diverses proves als voluntaris, els investigadors van poder constatar que “les persones amb un grau més alt de bilingüisme rebien un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu més tard que les persones que eren bilingües passives”, afirma el director de l’estudi, que considera que l’estudi referma la idea que parlar dues llengües i canviar sovint d’una a l’altra és un entrenament del cervell durant tota la vida, una “gimnàstica lingüística que està relacionada amb altres funcions cognitives, com ara el control executiu, que es posa en marxa quan fem diverses accions alhora, per exemple quan conduïm, per ajudar-nos a filtrar la informació rellevant”.
Segons els investigadors, aquest sistema cerebral de control ben entrenat gràcies al bilingüisme podria compensar els símptomes d’una malaltia cognitiva: “Com més facis servir totes dues llengües i més bona competència lingüística tinguis, més avantatge neuroprotector tens. El bilingüisme actiu és, de fet, un predictor important de l’endarreriment en l’aparició dels símptomes del deteriorament cognitiu lleu -una fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer-, perquè contribueix a la reserva cognitiva”, conclou el director de l’estudi, que avança que el següent pas serà comprovar si el bilingüisme també pot frenar el Parkinson o la malaltia de Huntington.
